Sant Jordi, els volcans, la química i la UdG. Quatre conceptes que, malgrat ser ben diferents, es van fusionar ahir al pregó de la festa major de la UdG. L’espectacle va estar organitzat pel grup 2Duran± (jo mateix @miquelduran, @pepduran, @pepquimic i @laiagd), i en va resultar una presentació força dinàmica i original (també cal dir que els acudits no van ser del gust o entesos per tothom). L’acte portava per títol Dracs & Mags i es va poder seguir per Twitter com a twittpregó (#pregoudg) gràcies als twetts de la @laiagd i d’altres persones presents com @fgrau i @geis.
Duran la mitja horeta d’espectacle s’hi va poder veure des d’un experiment que va fer sortir el drac de la seva cova, el drac Tweet, que es feia sentir sobre l’escenari, jocs de màgia on s’endevinaven cartes (gràcies a un esprai màgic i a una connexió bluetooth cervell-mòbil) o la comparació dels elements de la taula periòdica amb la UdG. A més, vam aprofitar per citar algunes frases populars 2.0 i fer broma sobre els volcans islandesos i les seves cendres.
Hem d’agrair en @juanmabarroso per ser també a la sessió de “brainstorming” per preparar l’espectacle. I ´també la UdG amb el seu nou coordinador del Consell d’Estudiants de la UdG, l’Àdam Bertran, per convidar-nos a fer aquest prego. Es va quedar força amb un intent de twittpregó, ja que les circumstàncies ambientals (escenari, horari, assitència, etc.) no hi van acabar d’ajudar. Al menys la cinquantena de persones crec que s’ho van passar bé.
Per a aquesta ocasió vam aprofitar el Google Search Stories per anunciar el twittpregó. El blog de la Càtedra C4D també va anunciar-lo.
Nota: el blog d’en Pep Químic recull l’actuació amb més fotos.
]]>
En aquests dies que he estat mig desconnectat hi he trobat tres píndoles interessants pel que fa als mitjans socials digitals. Crec que es va esclarint una mica aquest paisatge fosc (no pas per dolent, sinó per nou).
En primer lloc, a 11 Ideas About Which I May Be Wrong d’Inside Higher Ed, en Joshua Kim es pregunta si les seves percepcions sobre l’educació i la tecnologia són correctes. Es tracta d’afirmacions raonables, però que podrien ser errònies. Per exemple, la desena diu “10. Mobile: Mobile learning will be become as essential and ubiquitous as both browser and classroom based learning.”
Pe run altre cantó, a The 5 Most Underused Personal Branding & Networking Tools, l’Eric Fulwiler parla de les connexions personals: Connections aren’t like dollars; you don’t earn them and then put them in the bank to withdraw when you need them. Networks must be cultivated to remain healthy and strong. En aquest sentit, l’autor opina a SocialMediaToday que hi ha cinc eines clàssiques per mantenir aquestes connexions: el cara-a-cara, el telèfon, la resposta ràpida, la invitació eprsonalitzada i la petició d’opinió. Això permet mantenir les connexions i guardar la reputació de la marca personal.
Finalment, el mateix SocialMediaToday porta una entrada interessant anomenada Social Identity Applications: Managing Your Career Online on l’autor, Kurt Voelker, parla que hi ha un subgrup d’aplicacions dels Social Media (Mitjans Socials, de fet, la Web 2.0) que es pot anomenar aplicacions de Social Identity (Identitat Social, potser també anomenada Identitat Digital). Pe run cantó, diu quel
2009 was the year that these professionals went beyond being careful about their online presence to actively using social media applications to form the basis of their professional reputation and identity. Blogs have long been important for creating online identities, as previously-unknown people became pundits in their own rights simply by blogging. But even for the vaunted Instapundit, blogging has been a past-tense experience. Social media tools that provide status updates linked to information about a person create a much more immediate presence and a sense of what the person is doing right this moment, and observing it over time gives you a sense of what that professional does and how they do it.
i per un altre, que
Professionals who are a part of this trend will want to master online reputation-building. Many web professionals have already chosen to split their identity by application: Twitter and LinkedIn, together with a blog and basic contact info, form the basis of their professional identity. Snippets learned from conferences, requests for information or help from the community, and occasional water-cooler gripes form most of their output. They either ignore or lock down Facebook to ensure that friends and family have a place to interact with them that is separated from their work identity. Both identities are social; but one is public, professional, and, to varying degrees, collegial while the other handles the personal and private. Others blur the lines and accept that their personal and professional lines will cross, and mainly distinguish their interactions by tone. Political commentary will mix with professional commentary, and the context of their interaction will determine what approach they take.
Tot l’article és interessant i val la pena llegir-lo.
Imatge: el sol surt al Matterhorn: http://www.ski-zermatt.com/mattnet/features/matterhorn_climb/photo11.htm
]]>
Segurament un dels grans desconeguts per als habitants de les comarques gironines és el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. És a Girona, però no és al centre de Girona, sinó a una cruïlla de camins, més cap als Àngels que cap al centre de la ciutat, visible des de la variant de la carertera N-II.
офис обзавежданеSis edificis, dels quals la meitat en construcció. Tres edificis amb gent a dins, investigadors, tècnics, empreses. Tots els temes, robòtica submarina, atenció en casos d’emergència mèdica, maquinari espectacular (ressonància magnètica nuclear, seqenciadors d’ADN), depuradores de fangs, … És creació de coneixement i exemple de l’activitat creativa i innovadora en el punt d’intersecció de la universitat, el territori i les empreses.
Aquesta tarda se n’ha pogut tenir un bon tast. Ha quedat encara molta cosa per veure, però ha quedat clar què vol dir fer investigació. Des de la bàsica fins l’aplicada. Enginys i utilitats socials.
El Parc també està al servei de l’ensenyament secundari, dels estudiants i de les seves famílies. Tothom hi està convidat. Només cal contactar-lo al seu web http://www.parcudg.com.
Notes d’avui: hem rebut la visita de Televisió de Girona, que ha emés (dues vegades) un reportatge al seu programa TdTot. I també ens ha estat visitant en Fernando Blasco, matemag madrileny amb qui mantenim una estreta relació i que participa en molts d’events de divulgació científica. Gràcies a tots dos!
]]>
Benvolgut e-lector d’aquest blog Edunomia,
en data 30 de novembre he migrat el blog aun nou proveïdor. Malgrat que si es segueix el blog directament, el blog es consulta a la nova ubicació, en el cas que el seguiu per RSS cal tenir en compte el canvi de http://cenug.onyar.net/diari a http://edunomia.net/diari
A l’adreça antiga, encara que seguirà mantenint les entrades fins al 29/11/2008, no h ihaurà actualitzacions i per tant el RSS no aportarà cap nova entrada. Els canvs es faran sobre l’adreçanova.
Gràcies per tenir-me enllaçat per RSS.
Miquel
]]>
en data 30 de novembre he migrat el blog aun nou proveïdor. Malgrat que si es segueix el blog directament, el blog es consulta a la nova ubicació, en el cas que el seguiu per RSS cal tenir en compte el canvi de http://cenug.onyar.net/diari a http://edunomia.net/diari
A l’adreça antiga, encara que seguirà mantenint les entrades fins al 29/11/2008, no h ihaurà actualitzacions i per tant el RSS no aportarà cap nova entrada. Els canvs es faran sobre l’adreça nova.
Gràcies per tenir-me enllaçat per RSS.
Miquel
]]>
Ahir vaig fer al Teatre Jardí de Figueres la xerrada De l’ensenyament a l’aprenentage: adaptació de les titulacions universitàries a l’Espai Europeu d’Educació Superior. O sigui que en el marc d’aquests dies turbulents i amb dubtes sobre el procés de Bolonya, viag poder fer arribar el que fa la Universitat de Girona sobre aquest tema a molts assistents de l’Alt Empordà.
L’acte le va organitzar la Federació Altoempordanesa d’Empresaria, i va comptar amb la participació de la regidoria d’educació de l’Ajuntament de Figueres. En Teo Jover, vicerector de personal i política social de la UdG, també va participar.hi activament. AL final de la xerrada, molts de pares i mares volien saber més coses del que significarà en la pràctica el canvis als nous graus per al curs 2009/10, així que entre en Teo, la Maria Vilanova, companya de bioquímica que també és de Figueres, i jo mateix vam atendre moltes consultes.
Vaig poder evidenciar que la gent té dubtes sobre el que significa el procés de Bolonya, però el que més li preocupa és què implicarà en la pràctica. Per exemple, el pas de 3 a 4 anys de les actuals diplomatures. I quin llistat de tiulacions hi haurà. I com s’hi accedirà.
Al final de la xerrada ho vaig deixar clar: el procés de Bolonya té de positiu la convergència amb Europa. Només per això ja val la pena canviar. S’aprofita i coincideix amb canvis docents relacionats amb les ganes de millorar i amb la introducció imparable de les TIC a l’aprenentatge. No tot són pas flors i violes. I sobretot, cal un esforç comunicatiu i una racionalització de tot el procés. L’administració espanyola crec que no ho ha fet bé. Després de veure les darreres notícies, espero que a partir d’ara vagi millor.
]]>En tot cas, el que està clar és que les prioritats, i més en aquests moments de problemes pressupostaris, no van per la comunicació de la ciència. Segueix essent el parent pobre de la recerca, malgrat que tothom ha deixat ben clar que en la tercera missió de la Universitat, la comunicació i divulgació del coneixement generat per les universitats és primordial.
Crec que les universitats han de fer un esforç per mantenir i potenciar una unitat de comunicació de la recerca, que treballi en paral.lel amb la unitat de comunicació de la pròpìa universitats. I cada grup de recerca, i cada investigadfor, ha de ser el seu propi comunicador, fent un esforç de trametre la Societat el que fa, en un lleguatge planer. N’he parlat moltes vegades, i jo mateix ho intento al meu grup.
]]>Davant d’una sala plena de gent, amb una extensió en video a una altra aula, he pogut copsat l’interès de la gent gran per conèixer coses. Hi he vist cares d’atenció, mostres de curiositat, ganes d’aprendre. Els he dit que la ciència, la química, no és fàcil, que cal saber matemàtiques. M’han dit que no els importa no haver-ho entès pas tot, però que els ha agradat sentir la melodia de la ciència, conèixer territoris per a ells inexplorats de l’astroquímica o l nanotecnologia.
És un deure del professor universitari, des del meu punt de vista, fer aquesta aportació a la Societat. Moltes vegades parlo de la nostra connvexió amb l’ensenyament preuniversitari. Però també tenim un deute amb la gent gran, aquella que ens ha ajudat a ser universitaris, i que potser no en van ser degut al’època que els va tocar viure. M’agrada molt fer xerrades als estudiants joves de secundària. Però avui he tornat a gaudir de l’atenció de la gent gran de Girona, i hi he pogut fer petar la xerrada una bona estona després de la confèrència. Hem de comunicar tothom, amb el registre adient, les coses que fem els investigadors, i on es troba la frontera de la ciència.
]]>M’he trobat, per exemple, amb que Emilio Muñoz (CSIC), al seu document La cultura científica, la percepción
pública y el caso de la biotecnología, diu que
El Diccionario del Español Actual (Seco, Andrés y Ramos, 1999) se encuentran tres acepciones de cultura:
i) Cultura como conjunto de conocimientos adquiridos por la persona que permite desarrollar el sentido crítico y el juicio;
ii) como instrucción o conjunto de conocimientos no especializados que se supone debe poseer toda persona educada;
iii) o como conjunto de modos de vida, conocimientos y grado de desarrollo de una colectividad humana o de una épocai
És interessant veure també què s’entèn per cultura ciéntífica en el sentit d’hàbits. Scientific culture: Great expectations és un`web que ho deixa força clar.
Sobre què és la cultura científic, en un article de la evista Public Understanding of Science, (Vol. 9, No. 1, 43-58 (2000)) s’hi diu La culture scientifique nous demande de vivre un effort de la pensée. Gaston Bachelard, Le rationalisme appliqué (p. 214). i llavors
In the United States and the United Kingdom, for example, the usual term is public understanding of science, but the term scientific literacy is also often used. In Canada, government documents prefer the term public awareness. In documents printed by the governments of the European Union, France, and Quebec, the notion has been extended to firms and innovation, such that the term has become culture scientifique, technologique, et industrielle.
As with the notion of culture, it is perhaps best to leave the notion of scientific culture to intuition rather than try to circumscribe it within a strict definition.
This consideration brings us to propose the following definition of scientific and technological (S&T) culture: scientific and technological culture is the expression of all the modes through which individuals and society appropriate science and technology.
We propose a third model, in which science and technology are from the start defined as being part of culture. The model assumes that S&T culture comes first. Science and technology, together being a social phenomenon based on collective effort, must necessarily be included as forms of the social organization of culture.
Val la pena veure també aquest divertit article sobre els científics: de fet, una subcultura. La UNESCO defineix cultura científica com PATTERN OF INTELLECTUAL AND SOCIAL BEHAVIOUR BASED ON SCIENTIFIC KNOWLEDGE..
I finalment, m’agrada el que en diuen uns investigadors de Luxemburg, que per cert participen a la Researchers’ Night 2008:
]]>According to a definition by Gilbert and Stocklmayer, two Australian science communicators, scientific culture must not be confused with “scientific knowledge, that’s to say the knowledge and the understanding of scientific facts, ideas and policies. Scientific culture is above all a set of attitudes, a predisposition towards science and technology, which is based on personal beliefs and feelings, ultimately leading to an understanding and acceptance of the significance of science and technology for personal, social and economic life. A society which has a scientific culture is a society which has incorporated and appropriated science and technology (including the social sciences!) in its collective identity just like, for example, culture or history.
Nohem tingut gaire assistència d’estudiants de secudària, degut al trasbals de la vaga d’ahir, però en canvi n’hem tingut molta d’estudiants de primària. La veritat és que veure mainada de 8 i 9 anys amb bata blanca mirant badocs els experiments divertits dels químics, amb ulleres que els tapen mitja cara, és apassionant.
Com a novetats de l’entorn químci, aquesta vegada s’ha introduït un taller d’anàlisi mitjançant la col lombarda, que serveix d’indicardor àcid-base. Pel que fa a l’àmbit més molecular teòric, al cantó de l’stand d’InnoCIència hi havia l’stand de cúpules geodèsiques de R. Fuller i vàries estructures de tensegritat. En el primer cas, una relació amb els ful.lerens (i la xerrada de dimecers sobre bionanomolècules). En el segon, una connexió amb una meva entrada.
Em va agrdar molt també unes maquetes reals sobre fluxos d’aigües superficials i subterrànies, que els companys de Geologia han aconseguit. En David Brusi sempre fa una bona feina.
Podria anar enumerant cada taller, cada stand. Els relacionats amb les humanitats i les ciències socials són remarcables, ja que comporten molt d’intereès. Sincerametn, no m’imagino ni vull una FIra de Mostres de Ciència sense ells.
]]>