distributed raman amplifier

en data 30 de novembre he migrat el blog aun nou proveïdor. Malgrat que si es segueix el blog directament, el blog es consulta a la nova ubicació, en el cas que el seguiu per RSS cal tenir en compte el canvi de http://cenug.onyar.net/diari a http://edunomia.net/diari

A l’adreça antiga, encara que seguirà mantenint les entrades fins al 29/11/2008, no h ihaurà actualitzacions i per tant el RSS no aportarà cap nova entrada. Els canvs es faran sobre l’adreçanova.

Gràcies per tenir-me enllaçat per RSS.

Miquel

en data 30 de novembre he migrat el blog aun nou proveïdor. Malgrat que si es segueix el blog directament, el blog es consulta a la nova ubicació, en el cas que el seguiu per RSS cal tenir en compte el canvi de http://cenug.onyar.net/diari a http://edunomia.net/diari

A l’adreça antiga, encara que seguirà mantenint les entrades fins al 29/11/2008, no h ihaurà actualitzacions i per tant el RSS no aportarà cap nova entrada. Els canvs es faran sobre l’adreça nova.

Gràcies per tenir-me enllaçat per RSS.

Miquel

L’acte le va organitzar la Federació Altoempordanesa d’Empresaria, i va comptar amb la participació de la regidoria d’educació de l’Ajuntament de Figueres. En Teo Jover, vicerector de personal i política social de la UdG, també va participar.hi activament. AL final de la xerrada, molts de pares i mares volien saber més coses del que significarà en la pràctica el canvis als nous graus per al curs 2009/10, així que entre en Teo, la Maria Vilanova, companya de bioquímica que també és de Figueres, i jo mateix vam atendre moltes consultes.

Vaig poder evidenciar que la gent té dubtes sobre el que significa el procés de Bolonya, però el que més li preocupa és què implicarà en la pràctica. Per exemple, el pas de 3 a 4 anys de les actuals diplomatures. I quin llistat de tiulacions hi haurà. I com s’hi accedirà.

Al final de la xerrada ho vaig deixar clar: el procés de Bolonya té de positiu la convergència amb Europa. Només per això ja val la pena canviar. S’aprofita i coincideix amb canvis docents relacionats amb les ganes de millorar i amb la introducció imparable de les TIC a l’aprenentatge. No tot són pas flors i violes. I sobretot, cal un esforç comunicatiu i una racionalització de tot el procés. L’administració espanyola crec que no ho ha fet bé. Després de veure les darreres notícies, espero que a partir d’ara vagi millor.

En tot cas, el que està clar és que les prioritats, i més en aquests moments de problemes pressupostaris, no van per la comunicació de la ciència. Segueix essent el parent pobre de la recerca, malgrat que tothom ha deixat ben clar que en la tercera missió de la Universitat, la comunicació i divulgació del coneixement generat per les universitats és primordial.

Crec que les universitats han de fer un esforç per mantenir i potenciar una unitat de comunicació de la recerca, que treballi en paral.lel amb la unitat de comunicació de la pròpìa universitats. I cada grup de recerca, i cada investigadfor, ha de ser el seu propi comunicador, fent un esforç de trametre la Societat el que fa, en un lleguatge planer. N’he parlat moltes vegades, i jo mateix ho intento al meu grup.

Davant d’una sala plena de gent, amb una extensió en video a una altra aula, he pogut copsat l’interès de la gent gran per conèixer coses. Hi he vist cares d’atenció, mostres de curiositat, ganes d’aprendre. Els he dit que la ciència, la química, no és fàcil, que cal saber matemàtiques. M’han dit que no els importa no haver-ho entès pas tot, però que els ha agradat sentir la melodia de la ciència, conèixer territoris per a ells inexplorats de l’astroquímica o l nanotecnologia.

És un deure del professor universitari, des del meu punt de vista, fer aquesta aportació a la Societat. Moltes vegades parlo de la nostra connvexió amb l’ensenyament preuniversitari. Però també tenim un deute amb la gent gran, aquella que ens ha ajudat a ser universitaris, i que potser no en van ser degut al’època que els va tocar viure. M’agrada molt fer xerrades als estudiants joves de secundària. Però avui he tornat a gaudir de l’atenció de la gent gran de Girona, i hi he pogut fer petar la xerrada una bona estona després de la confèrència. Hem de comunicar tothom, amb el registre adient, les coses que fem els investigadors, i on es troba la frontera de la ciència.

M’he trobat, per exemple, amb que Emilio Muñoz (CSIC), al seu document La cultura científica, la percepción
pública y el caso de la biotecnología, diu que

El Diccionario del Español Actual (Seco, Andrés y Ramos, 1999) se encuentran tres acepciones de cultura:
i) Cultura como conjunto de conocimientos adquiridos por la persona que permite desarrollar el sentido crítico y el juicio;
ii) como instrucción o conjunto de conocimientos no especializados que se supone debe poseer toda persona educada;
iii) o como conjunto de modos de vida, conocimientos y grado de desarrollo de una colectividad humana o de una épocai

És interessant veure també què s’entèn per cultura ciéntífica en el sentit d’hàbits. Scientific culture: Great expectations és un`web que ho deixa força clar.

Sobre què és la cultura científic, en un article de la evista Public Understanding of Science, (Vol. 9, No. 1, 43-58 (2000)) s’hi diu La culture scientifique nous demande de vivre un effort de la pensée. Gaston Bachelard, Le rationalisme appliqué (p. 214). i llavors

In the United States and the United Kingdom, for example, the usual term is public understanding of science, but the term scientific literacy is also often used. In Canada, government documents prefer the term public awareness. In documents printed by the governments of the European Union, France, and Quebec, the notion has been extended to firms and innovation, such that the term has become culture scientifique, technologique, et industrielle.

As with the notion of culture, it is perhaps best to leave the notion of scientific culture to intuition rather than try to circumscribe it within a strict definition.

This consideration brings us to propose the following definition of scientific and technological (S&T) culture: scientific and technological culture is the expression of all the modes through which individuals and society appropriate science and technology.

We propose a third model, in which science and technology are from the start defined as being part of culture. The model assumes that S&T culture comes first. Science and technology, together being a social phenomenon based on collective effort, must necessarily be included as forms of the social organization of culture.

Val la pena veure també aquest divertit article sobre els científics: de fet, una subcultura. La UNESCO defineix cultura científica com PATTERN OF INTELLECTUAL AND SOCIAL BEHAVIOUR BASED ON SCIENTIFIC KNOWLEDGE..

I finalment, m’agrada el que en diuen uns investigadors de Luxemburg, que per cert participen a la Researchers’ Night 2008:

According to a definition by Gilbert and Stocklmayer, two Australian science communicators, scientific culture must not be confused with “scientific knowledge, that’s to say the knowledge and the understanding of scientific facts, ideas and policies. Scientific culture is above all a set of attitudes, a predisposition towards science and technology, which is based on personal beliefs and feelings, ultimately leading to an understanding and acceptance of the significance of science and technology for personal, social and economic life. A society which has a scientific culture is a society which has incorporated and appropriated science and technology (including the social sciences!) in its collective identity just like, for example, culture or history.

Nohem tingut gaire assistència d’estudiants de secudària, degut al trasbals de la vaga d’ahir, però en canvi n’hem tingut molta d’estudiants de primària. La veritat és que veure mainada de 8 i 9 anys amb bata blanca mirant badocs els experiments divertits dels químics, amb ulleres que els tapen mitja cara, és apassionant.

Com a novetats de l’entorn químci, aquesta vegada s’ha introduït un taller d’anàlisi mitjançant la col lombarda, que serveix d’indicardor àcid-base. Pel que fa a l’àmbit més molecular teòric, al cantó de l’stand d’InnoCIència hi havia l’stand de cúpules geodèsiques de R. Fuller i vàries estructures de tensegritat. En el primer cas, una relació amb els ful.lerens (i la xerrada de dimecers sobre bionanomolècules). En el segon, una connexió amb una meva entrada.

Em va agrdar molt també unes maquetes reals sobre fluxos d’aigües superficials i subterrànies, que els companys de Geologia han aconseguit. En David Brusi sempre fa una bona feina.

Podria anar enumerant cada taller, cada stand. Els relacionats amb les humanitats i les ciències socials són remarcables, ja que comporten molt d’intereès. Sincerametn, no m’imagino ni vull una FIra de Mostres de Ciència sense ells.

Em sembla molt improtant d’aquesta mostra que no es limita pas només a tallers de ciència o tecnologia, sinó que abasta els àmbits de les humanitats i les ciències socials. De fet, veig que cada cop que s’organitza un event d’aquest tipùs, amb presència de vàries disciplines, hi neixen col.lbaoracions espontànies. Fa poc va ser entre la gent de filologia i d’informàtica (programa sobre Jaume I), i ara és entre la gent d’infermeria i la de química (química, salut i esport).

Nohe pogut, pel poc temps diponible que tinc, fer una aportació directa a la fira en forma de conferència o espectacle màgic. Però sí que mtijançant els meus companys d’InnoCiència i del Departament de Química m’hi sento ben present.

Nohem tingut gaire assistència d’estudiants de secudària, degut al trasbals de la vaga d’ahir, però en canvi n’hem tingut molta d’estudiants de primària. La veritat és que veure mainada de 8 i 9 anys amb bata blanca mirant badocs els experiments divertits dels químics, amb ulleres que els tapen mitja cara, és apassionant.

Com a novetats de l’entorn químci, aquesta vegada s’ha introduït un taller d’anàlisi mitjançant la col lombarda, que serveix d’indicardor àcid-base. Pel que fa a l’àmbit més molecular teòric, al cantó de l’stand d’InnoCIència hi havia l’stand de cúpules geodèsiques de R. Fuller i vàries estructures de tensegritat. En el primer cas, una relació amb els ful.lerens (i la xerrada de dimecers sobre bionanomolècules). En el segon, una connexió amb una meva entrada.

Em va agrdar molt també unes maquetes reals sobre fluxos d’aigües superficials i subterrànies, que els companys de Geologia han aconseguit. En David Brusi sempre fa una bona feina.

Podria anar enumerant cada taller, cada stand. Els relacionats amb les humanitats i les ciències socials són remarcables, ja que comporten molt d’intereès. Sincerametn, no m’imagino ni vull una FIra de Mostres de Ciència sense ells.

La vereitat és que m’ha resultat molt agradable poder impartir la xerrada “Ballant amb Bionanomolècules”, que és un projecte que hem anat treballant amb el grup InnoCiència, fruit de la col.laboració amb els companys de química física de la UAB. Astroquímica, biociència i nanociència són els tres camps que introduïm, sempre des de la perspectiva del treball de la ciència computacional.

A part de la introducció a la química computacional, he fet una mica de repàs a la meva vida diària (com a professor-investigador), i també al que signifcia fer recerca. Aquests estudiants tenen a la vista fer el treball de recerca, i per tant és oportú exposar els trets fonamentals dels procediments i actituds de la recerca.

Gràcies als ànims del professor Cabruja, he acabat fent un parell de jocs de mans relacioants amb la Matemàgia, que han acabat de divertir els assistents (suposant, és clar, que s’haguéssin divertit gaire amb les bionanomolècules). El meu company-de departament mag màgico-científic Pep Duran era a un altre centre fent les seves experiències màgiques experimetals.