I vull deixar constància que és un excel.lent blog d’un estudiant de l’assignatura de Tècniques de Comunicació Aplicades a la Química, que he impartit aquest segon semestre. Felicitats.

N’han sortit altres, de blogs, dels meus estudiants. Ja els comentaré.

Quan l’estiu passat vaig estar a Berlin, encara em mirava la guia d’Alemanya d’abans de la caiguda del Mur. La veritat és que va anar molt bé per entendre millor la ciutat.

Tot això ho dic perquè avui El País publica, al seu suplement (renovat) El Viajero, un article titulat Las ventajas de una guía de viaje caducada. Aquest article m’ha recordat la importància que té guardar guis de viatge velles, horaris de tren caducats, o plànols de metro antics. Conèixer l’evolució de les ciutats, dels territoris i de la societat és important.

De fet, el que em sembla important és l’emoció de tenir una sorpresa (agradable). Basar-se en una guia vella i descobrir una cosa nova inesperada és divertit. Igual que n’és equivocar-se de carretera o de direcció i descobrir un poble que no sabies que existia i val la pena de visitar.

No hi ha pas gaire estudis sobre la història de les nostres Universitats. No sé realment com ho faran, els historiadors, per fer-ne. Per exemple, de la UdG: No sé si seguir les memòries anuals serà una bona font. Però suposo que la història es fa així, seguint les fonts escrites (ara, electròniques) i d’altre tipus, que amaguen en cada apartat algun secret.

És molt interessant la taula de nota mitjana dels estudiants que entren a una Universitat, ja que, si es comparen les que tenen un conjunt de titulacions semblants, és una certa indicació de la seva capacitat d’atracció (també n’és el percentatge d’estudiants en primera opció, però això depèn més de les places ofertades). El problema és que no hi ha dues universitats iguals.

Una segona taula és el percentatge d’estudiants que acaba la carrera en el temps previst. Jo diria que no s’ha caigut en què hi ha estudiants a temps parcial.

Les altres dues taules que proporciona El País són d’indicadors relatius: despesa per estudiant i ingressos per i+d per investigador. Crec que en tots dos casos la concreció de numerador i denominador deu ser difícil. Ho dic per experiència en el cas de computar ingressos per i+d i per determinar què és investigador.

Malgrat que tot és perfectible, l’informe de la FCyD és interessant i permet apreciar tendències.

Segurament que les universitats no poden escollir els seus estudiants ni obligar-los a què hi estudiïn. Ara bé, sí que poden fer una cosa: tenir polítiques docents i investigadors que, en ús de la seva autonomia, proporcionin la màxima qualitat a la seva docència i a la seva recerca. Perquè si una universitat té molts d’estudiant amb nota baixa, no vol pas dir que sigui dolent. Pel cotnrari, té més mèrit que no pas aquella que només té estudiants bons.

En tot cas, una bona notícia per a la Universitat de Girona: apareix al rànking d’ingressos d’I+D per investigador.

La nostra comunitat investigadora, que en gran part fa recerca bàsica, molt moguda per la curiositat, té davant seu un gran repte: fer també recerca aplicada, orientada a la solució de determinats problemes, en col.laboració amb d’altres químics i científics, dins d’un plantejament més interdisciplinar. Poc a poc anem avançant en el que ens demana la Societat.

Demà serà el segon i darrer dia de la reunió Avui hem anat a fer el sopar habitual d’aquest tipus de reunions. Erem molts, la majoria dels assistents. Per cert, sembla que a la mateixa hora hi havia un partit de futbol a la tele…

Objectif Sciences

Programa Joves i Ciència de Caixa Catalunya

Programa “Acércate” del CNIC

Jove Campus de Recerca UdG

ESOF: Investiga la Investigació

Huntsville Space Academy

Euro Space Center

En visitar Second Life he vst Second Life Grid, que permet a una organització crear un món virtual fent servir les eines Second Life, i en particular a les universitats (a la trobada esmentada hi participa la UOC)

Discover how your organization can create its own space for communication, collaboration and community engagement. Use the Second Life Grid to hold virtual meetings and classes, construct product simulations, provide employee training and lots more.

No acabo de veure els avantatges d’aquests móns virtuals, quan en tenim un de real que ja és prou complex. Però ha d’haver-hi gustos per a tothom.

Per exemple, es poden veure els mapes dels metros (i a vegades rodalies) de Londres, Berlin o París. També hi he vist el TGV París-Brussel.les-Londres, i Madrid. Barcelona no hi és. Quan tingui temps (en trindré mai?) miraré de fer la xarxa d’autobusos de Girona, o les línies Port-Bou-Maçanet-Mataró/Granollers-Barcelona.

Instal.lar el programa i carregar xarxes és fàcil. Muntar-les deu ser força més difícil. (Nota: hi he arribat gràcies a WEFER, que té informació força interessant. Igual que el Fòrum del Transport Català.

I per cert, potser em dóna alguna idea per a la Universitat de Catalunya, i la circulació d’estudiants i investigadors.

Passant el ratolí pel cim de cada cel.la, s’obre una previsualització de cada mètode. He fet una repassada a varis dels webs que apareixes a la taula, i són realment impressionants.

Un dels que m’interessa en particular és la construcció automàtica de mapes de metro que representin conjunts de conceptes. Per exemple, la UB va fer propagandda dels seus estudis fent servir una metàfora de línies de metro. De fet, avui en dia l’automatització de la generació de metàfores-mapes de metro és una línia activa de recerca. Ara mateix fer-ne un implica una bona dosi de treball manual.

Les sis categories d’aquesta taula periòdica són:

1. Visualització de dades
2. Visualització d’informació
3. Visualització de conceptes
4. Visualització d’estratègies
5. Visualització de metàfores
6. Visualització combinada

Aquesta taula s’afegeix a la química, la de la Internet, la de la catosfera, i d’altres. Crec que me n’inventaré una per a la Universitat, quan tingui una mica de temps lliure.

Per casualitat he anat a raure altra vegada al blog “Scientific Blogging“, Hi ha moltes categories d’entrades, fins i tot d’humor, i permet anar a molts d’altres blogs i webs de ciència. Es tracta d’una empresa californiana que promour que els científics expliquin coses de ciència. Com ja vaig dir quan vaig escriure l’entrada anterior, és difícil abastar-ho tot, però hauré de millorar el registre de blogs de ciència.

M’ha fet força gràcia l’article Per què els homes comparteixen a la xarxa el seu treball creatiu més ue no pas les dones? Sembla el títol d’algun d’aquests llibres sobre diferències entre gèneres, però té un cert interés: malgrat que homes i dones sónigual de creatius, el shomes tendeixen a compartir-lo a la xarxa perquè creuen tenir més capacitat d’ús de les TIC. Això comporta un avantatge desproporcionat dels homes, segons aquest article. L’estudi, segons el blogger, és de la Northwestern University.

Aquest metablog té un apartat de Ciència i Societat, però que de fet té pocs articles d’aquest caire. Així i tot, val la pena seguir-lo

L’extra fa una repassada a diversos aspectes de la recerca de la UIB, i al final parlar del Parc BIT (Parc Balear d’Innovació Tecnològica). Fa algunes pinzellades a aspectes concrets de la recerca.

És interessant l’entrevista al Director General de Recerca, el biòleg Pere Oliver. Suposo que deu ser molt diferent ser DGR d’una comunitat amb una sola Universitat que no pas ser-ho a Catalunya. I deu ser també molt diferent ser vicerector de política científica a la UIB que a la UdG.

En destaco una frase: “En aquests moments hi ha uns 982 investigdors a jornada completa, però amb un dèficit que es calcula en uns 284 per assolir la massa crítica”. A la darrera frase de l’entrevista Oliver menciona diversos projectes (instituts de turisme, biomedicina, agroalimentaciók, biotecnologia), fins i tot un Musu de la Ciència. I parla de l’empreneduria,. de la innovació, etc. Molt semblant al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.