Edunomia

Quan vaig de viatge per Europa i, en particular, França, solo portar la guia Michelin. Però aquesta guia va fent edicions noves amb el temps, i d’algunes regions franceses i d’alguns països les edicions que tinc sóin força velles.

Quan l’estiu passat vaig estar a Berlin, encara em mirava la guia d’Alemanya d’abans de la caiguda del Mur. La veritat és que va anar molt bé per entendre millor la ciutat.

Tot això ho dic perquè avui El País publica, al seu suplement (renovat) El Viajero, un article titulat Las ventajas de una guía de viaje caducada. Aquest article m’ha recordat la importància que té guardar guis de viatge velles, horaris de tren caducats, o plànols de metro antics. Conèixer l’evolució de les ciutats, dels territoris i de la societat és important.

De fet, el que em sembla important és l’emoció de tenir una sorpresa (agradable). Basar-se en una guia vella i descobrir una cosa nova inesperada és divertit. Igual que n’és equivocar-se de carretera o de direcció i descobrir un poble que no sabies que existia i val la pena de visitar.

No hi ha pas gaire estudis sobre la història de les nostres Universitats. No sé realment com ho faran, els historiadors, per fer-ne. Per exemple, de la UdG: No sé si seguir les memòries anuals serà una bona font. Però suposo que la història es fa així, seguint les fonts escrites (ara, electròniques) i d’altre tipus, que amaguen en cada apartat algun secret.