Edunomia

Avui he participat en la roda de premsa de prsentació de la III edició dels premis Manel Xifra i Boada, atorgats pel Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona, en col.laboració amb l’empresa Comexi i la Universitat de Girona.

Entre d’altres interessants comentaris, s’hi ha destacat la necessitat de mantenir l’actual número d’enginyers, necessaris per mantenir els estàndards actuals de qualitat a la indústria, i també de continuar amb la qualitat dels ensenyaments d’enginyeries i enginyeries tècniques a Catalunya, modificant-los d’acord amb el procés de Bolonya.

Com a científic, aquestes petites incursions en el món de l’enginyeria em són molt profitoses, i em fan pensar en la importància que té que hi hagi professionals de tota mena a la nostra Societat. Tothom hi té un paper, i és bo que no en falti cap. Científics i enginyers som tots necessaris, no podem viure uns sense els altres.

M’ha agradat sentir els tres estudiants de la UdG que han resultat premiats, igual que el Sr. Manel Xifra, i també he pogut compartir una estona amb el Dr. Josep Arnau, que va ser director de l’Escola Politècnica Superior, i una de les persones clau perquè el Parlament de Catalunya creés la Universitat de Girona.

Una altra cosa és la dificultat de les dones enginyeres per accedir al món del treball. Encara hi ha molta feina a fer en aquest camp. Caldria fer passes ràpides per avançar en la igualtat, i també caldria fer menys masculina la població d’estudiants d’enginyeries.

Actualització dissabte 24/5: Notícia d’El Punt.