Edunomia

Abans d’hir em vaig queixar de la mala pronuniciació del dígraf “ix”. Això em porta a comentar una curiositat del català escrit. Dissabte passat, a El Mundo Deportivo pàgina 21, hi havia un titular que parlava d’un tal Guixà. Amb les normes de l’actual català, no vaig saber si l’a “u” era muda o no, o sigui, si no es pronunciava, com si provingués de “guix”, allò que fem servir per escriure a la pissarra, o bé si la u no era muda, com a la paraula “ruixar” (les plantes amb aigua).

Ja fa un temps que vaig detectar un cas semblant d’ambigüitat a la lllengua escrita: a Inguixetia (país del Risk, i també del Càucas),, hi ha els Ingúixos. Precisament el gentil.lici resol la seva ambigüitat per l’accent. Però el nom del país, que realment es pronuncia amb la “u” no muda,´podria pronunciar-se també com una “u” muda, com al mineral tou que servei per escriure a la pissarra.

No conec cap més cas d’amgigüitat en català escrit, però recullo aquesta. Quan tingui temps gravaré aquestes paraules en so perquè quedi més clar.