Tenim coneixement per transferir?

L’Enric Canela recull al seu blog un article d’en Per Torres sobre la semblança entre comunicació i innovació. Un article realment interesssant.

Estic sobtant, però, de la frase atribuïda al Prof. Mas Cullell: “Potser no tinguem prou coneixement per a transferir”. Tan l’article com aquesta frase em fan pensar.

Els rius de tinta sobre la convenìència de transferir coneixement aviat faran malbé les collites investigadores resultants de la sembra de la llavor intel.lectual. Els investigadors estan sotmesos a una pressió considerable per transferir resultats. Però no es té en compte que primer se’ls ha de facilitar la creació de coneixement. Difícilment es pot transferir allò que no es té. Perquè les Universitats facin transferència del coneixement (o altres centres de recerca) primer s’hi ha d’apostar fort, i se’ls ha de dotar de recursos materials i humans. Però s’ha de fer bé. El més important, assegurar-se que els investigadors tinguin el nivell necessari per dur a terme la tasca de creació de coneixement.

Si els recursos esmerçats en incrementar plantilles a les universitats no tenen en compte el component investigador, no hi haurà prou creació de coneixement, i per tant no hi haurà gaire res a transferir. Cal una aposta forta en la selecció de personal acadèmic.

One thought on “Tenim coneixement per transferir?

  1. A mi tota aquesta política insistent relativa a la transferència em desagrada. Jo veig que quan les empreses tenen tradició investigadora i tenen doctors en plantilla tenen relacions amb la universitat. Les empreses que només es dediquen a la distribució i poca cosa més no. El problema no està a la universitat o si més no, no tot el problema. L’empresa farmacèutica té relacions amb la universitat. Allà investiguen i tenen doctors. La política és crear centres de recerca, potenciar investigadors i les coses cauran soles. Política de crear investigadors i facilitar la seva carrera. Tenir personal competent.

Comments are closed.