Solució incorrecta a un problema incorrectament plantejat

En els darrers des s’està reproduint allò que ja va passar fa temps: el debat social sobre la conveniència de mantenir titulacions amb pocs estudiants – per exemple filologia francesa, geografia o enginyeria agrària. De fet, es tracta d’anar replantejant l’existència de les universitats perifèriques i de diversos centres d’ensenyament superior amb pocs estudiants.

Per postres, una de les solucions que es suggereixen consisteixen en oferir la possibilitat d’estudiar aquestes carreres a distància (a la Universitat Oberta de Catalunya). Crec que una vegada més s’està enfocant malament la solució del problema, perquè tampoc no es planteja prou bé.

Els diaris estan fent reportatges sobre el tema, a França diu que s’estan replantejant les universitats petites, a la televisió (TV3, 2/4 de 9 del matí) el presentador pregunta l’entrevistat si no sobren universitats, si no cal tancar titulacions amb pocs estudiants… es va creant el caliu…

La UOC no és una verdadera Universitat. Millor dit, quines són les funcions de les Universitats? Per què existeix una Universitat? Hi ha professors perquè hi ha estudiants o hi ha estudiants perquè hi ha professors? Crec que l’opció més correcta és més avait la segona. A una Universitat hi ha professors que creen, critiquen, transmetten i desenvolupen el coneixement, i per als quals és obligatori fer recerca (en les seves diverses variants: del descobriment, aplicada, educativa i de la integració). És molt importants que els estudiants estiguin prop dels professors, que puguin interactuar-hi, que els puguin sentir, que els vegin treballant (no pas preparant classes, sinó fent recerca). Els professors també estudien en els sentit més estricte del terme. Són estudiosos (els angloparlants en diuen scholars).

La UOC potser té algunes característiques d’una Universitat, però li falta la més important. Algunes assignatures, algunes coses, potser més de les que jo mateix em penso, es poden fer (i fer-les bé o fins i tot millor) a distància. Però en la majoria de camps del coneixement (i sobretot en Ciència i Enginyeria) és difícil estudiar a distància.

El problema de fons és la inexistència d’un mapa català universitari. Se’ns anuncia un pacte de la recerca, un pacte de l’ensenyament superior. Ja s’ha intentat altres vegades i no ha acabat de funcionar. Hem de tenir, però, esperança. Per cert, fa dies que ningú no parla del Procés de Bolonya…

3 thoughts on “Solució incorrecta a un problema incorrectament plantejat

  1. Totalment d’acord que és difícil estudiar una carrera de ciències o enginyeria a distància. Sempre he pensat que sovint es pot aprendre més amb la pràctica, amb la vivència d’una experiència, que no pas amb un seguit de dades teòriques. I això és segurament una de les coses que mancarien fent una carrera científica a distància.

  2. Comparteixo absolutament l’opinió de què hi ha universitat on hi ha professorat que compleix les funcions universitàries (crear, emmagatzemat, transmetre i aplicar coneixement). La UOC, tot i lloar el paper que acompleix, no és el que jo enetnc per una universitat, si més no completa, malgrat que hi hagi algun professorat que fa recerca.
    De Bolonya en tornaremn a parlar cap al març, calculo, un cop aprovada la LOU. Aleshores es dispararà tot.
    Enric

Comments are closed.