Edunomia

Gràcies al blog d’en PepQuímic he vist una taula i banc basat en la taula periòdica. Més art. Més taula periòdica.

I vull deixar constància que és un excel.lent blog d’un estudiant de l’assignatura de Tècniques de Comunicació Aplicades a la Química, que he impartit aquest segon semestre. Felicitats.

N’han sortit altres, de blogs, dels meus estudiants. Ja els comentaré.

Quan vaig de viatge per Europa i, en particular, França, solo portar la guia Michelin. Però aquesta guia va fent edicions noves amb el temps, i d’algunes regions franceses i d’alguns països les edicions que tinc sóin força velles.

Quan l’estiu passat vaig estar a Berlin, encara em mirava la guia d’Alemanya d’abans de la caiguda del Mur. La veritat és que va anar molt bé per entendre millor la ciutat.

Tot això ho dic perquè avui El País publica, al seu suplement (renovat) El Viajero, un article titulat Las ventajas de una guía de viaje caducada. Aquest article m’ha recordat la importància que té guardar guis de viatge velles, horaris de tren caducats, o plànols de metro antics. Conèixer l’evolució de les ciutats, dels territoris i de la societat és important.

De fet, el que em sembla important és l’emoció de tenir una sorpresa (agradable). Basar-se en una guia vella i descobrir una cosa nova inesperada és divertit. Igual que n’és equivocar-se de carretera o de direcció i descobrir un poble que no sabies que existia i val la pena de visitar.

No hi ha pas gaire estudis sobre la història de les nostres Universitats. No sé realment com ho faran, els historiadors, per fer-ne. Per exemple, de la UdG: No sé si seguir les memòries anuals serà una bona font. Però suposo que la història es fa així, seguint les fonts escrites (ara, electròniques) i d’altre tipus, que amaguen en cada apartat algun secret.

He vist avui a El País que la Fundación CyD ha publicat el seu darrer informe (aquí hi ha el pdf) sobre la contribució de la Universitat espanyola al desenvolupament. Aquest informe és força llarg, i demana una anàlisi una mica detallada. Només comentaré les quatre taules que publica El País. Al menys el titular d’aquest diari ho deixa clar: el concepte de millor universitat depèn del que es busca.

És molt interessant la taula de nota mitjana dels estudiants que entren a una Universitat, ja que, si es comparen les que tenen un conjunt de titulacions semblants, és una certa indicació de la seva capacitat d’atracció (també n’és el percentatge d’estudiants en primera opció, però això depèn més de les places ofertades). El problema és que no hi ha dues universitats iguals.

Una segona taula és el percentatge d’estudiants que acaba la carrera en el temps previst. Jo diria que no s’ha caigut en què hi ha estudiants a temps parcial.

Les altres dues taules que proporciona El País són d’indicadors relatius: despesa per estudiant i ingressos per i+d per investigador. Crec que en tots dos casos la concreció de numerador i denominador deu ser difícil. Ho dic per experiència en el cas de computar ingressos per i+d i per determinar què és investigador.

Malgrat que tot és perfectible, l’informe de la FCyD és interessant i permet apreciar tendències.

Segurament que les universitats no poden escollir els seus estudiants ni obligar-los a què hi estudiïn. Ara bé, sí que poden fer una cosa: tenir polítiques docents i investigadors que, en ús de la seva autonomia, proporcionin la màxima qualitat a la seva docència i a la seva recerca. Perquè si una universitat té molts d’estudiant amb nota baixa, no vol pas dir que sigui dolent. Pel cotnrari, té més mèrit que no pas aquella que només té estudiants bons.

En tot cas, una bona notícia per a la Universitat de Girona: apareix al rànking d’ingressos d’I+D per investigador.

Avui ha començat a la Facultat de Ciències de la UdG la 24ena Reunió Anual de la Xarxa de Química Teòrica i Computacional de Catalonya (XRQTC), de la qual el nostre grup de recerca en forma part. És com la Festa Major dels químics teòrics catalans (també hi venen investigadors no catalans, l’anglès s’hi sent força).

La nostra comunitat investigadora, que en gran part fa recerca bàsica, molt moguda per la curiositat, té davant seu un gran repte: fer també recerca aplicada, orientada a la solució de determinats problemes, en col.laboració amb d’altres químics i científics, dins d’un plantejament més interdisciplinar. Poc a poc anem avançant en el que ens demana la Societat.

Demà serà el segon i darrer dia de la reunió Avui hem anat a fer el sopar habitual d’aquest tipus de reunions. Erem molts, la majoria dels assistents. Per cert, sembla que a la mateixa hora hi havia un partit de futbol a la tele…

Ciència i vacances: documentació addicional. Article publicat al Diari de Girona el 25/672008

Objectif Sciences

Programa Joves i Ciència de Caixa Catalunya

Programa “Acércate” del CNIC

Jove Campus de Recerca UdG

ESOF: Investiga la Investigació

Huntsville Space Academy

Euro Space Center

En un article que vaig publicar al Diari de Girona, parlava de multiversos, concepte que entra en una de les interpretacions de la mecànica quàntica. Ahir El País portava una petita notícia sobre una trobada de metaversos, d’universos virtuals (Second Life). També hi haurà xerrades sobre xarxes socials com Facebook.

En visitar Second Life he vst Second Life Grid, que permet a una organització crear un món virtual fent servir les eines Second Life, i en particular a les universitats (a la trobada esmentada hi participa la UOC)

Discover how your organization can create its own space for communication, collaboration and community engagement. Use the Second Life Grid to hold virtual meetings and classes, construct product simulations, provide employee training and lots more.

No acabo de veure els avantatges d’aquests móns virtuals, quan en tenim un de real que ja és prou complex. Però ha d’haver-hi gustos per a tothom.